EL COVID AL CERVELL

Tenim Covid per a temps

L’angoixa per el maleït virus que ha irromput a la vida de l’ésser humà augmenta a mesura que sabem més d’ell. Aquest no és un article per animar o aconsellar, sinó per informar que la seva afecció va més enllà dels problemes respiratoris.

Ja són més de 34 milions de persones al món que s’han infectat del SARS-CoV-2 i més d’un milió ha mort. Quanta més investigació, més incògnites. No entro a valorar l’eficàcia i seguretat de la vacuna sinó del sorprenent comportament del virus.

Sabem que es transmet per gotetes que es produeixen en parlar o respirar una persona infectada. El virus entra en el cos d’una altra persona i s’enganxa a receptors de les cèl·lules. La novetat és que no s’agafa només a les cèl·lules del sistema respiratori sinó també a les neurones.

Afortunadament no tota la gent que s’infecta té una evolució greu. Aquells que ho superen es consideren “salvats”, però les conseqüències comencen a aparèixer. 

S’han detectat una resposta immunitària específica en el sistema nerviós central. El coronavirus pot causar dany neurològic que es tradueix en multitud de problemes. Un és l’afecció dels sentits del sabor i l’olor, és a dir, provocar anòsmia o pèrdua de l’olfacte i agèusia del gust. Això afecta considerablement al benestar de les persones, més del que arribem a imaginar.

Per un científic, l’estudi del comportament d’aquest virus en el sistema nerviós pot ser revelador, però està limitat pel risc d’infecció en treure el cervell del crani. Pensar-ho dona esgarrifances, però és el mitjà de la neurociència i ja es parla de la “teoria de la neuroinvasió”.

El comportament del virus al cervell és al·lucinant però no entraré en detalls. Vull assenyalar la llarga batalla que comportarà més sorpreses i incerteses. Es preveu que les persones que sobrevisquin al coronavirus tindran problemes neurològics i necessitaran neurorehabilitació.

Per concloure, no puc donar un missatge esperançador de que tot anirà bé, típic del cine americà. Una ullada a la història de la humanitat pot oferir consol a l’espècie: l’ésser humà ha sobreviscut als desastres naturals i provocats més devastadors. També ho farem ara.

Com a conclusió més específica assenyalo la necessitat del canvi de paradigma sobre les malalties neurològiques i la seva atenció. Cal donar importància a la concepció de les persones com un ésser mental, corporal i emocional, indissolubles. Més que mai, queda palès que el benestar social no prové de les possessions materials sinó de l’atenció multidisciplinària a les persones.

EL COVID AL CERVELL
Scroll hacia arriba

Aquest web fa servir cookies per millorar la teva experiència. Més informació ACEPTAR

Aviso de cookies