CANVI DEL SISTEMA EDUCATIU

Coronavirus i escoles

L'estat d'alarma ens brinda l'oportunitat de canviar el paradigma de l'educació

El confinament mundial és una experiència única en els darrers temps que aporta conseqüències positives enfront de tantes negatives que ja coneixem.

En sentir als polítics com esmenten possibles estratègies per abordar la manca de classes, sento esgarrifances. En aquest moment tenen clar que no s’acabarà el curs. No es tornarà a escola, institut, ni universitat. El gran problema es com injecten els continguts no tractats. Què passarà amb el nou curs ni es parla.

Des de la vessant d’Emoticat, en l’educació infantil no es gens problemàtic sortir de l’entrebanc. Per això vull parlar de paradigma ja que pot ser una oportunitat per a que es replantegin els objectius de l’educació i el seu sistema.

El terme paradigma significa «exemple» o «model». En tot l’àmbit científic, religiós o un altre context epistemològic, el terme pot indicar el concepte d’esquema formal d’organització, i ser utilitzat com a sinònim de marc teòric o conjunt de teories.  

La nostra societat mecanicista basada en les màquines, en la producció i el consum, té  els dies comptats. Ho estem vivim amb la globalització de les tecnologies. El coronavirus ens ha obligat  a fer servir el mòbil, l’ordinador i la connexió a Internet diàriament de forma imprescindible. Ha activat les múltiples possibilitats que ofereix en el treball, la formació, la comunicació i la supervivència social per al manteniment virtual de les relacions.

Qualsevol ideologia política o professional admetrà que, avui més que fa poc, vivim a un món tecnològic. Hem evolucionat, no regeixen les mateixes regles i cal el canvi de paradigma. Si aquest es transforma, les línies educatives legals i pràctiques han de ser altres; actualitzades, avançades i obertes.

El sistema educatiu i les seves lleis funcionen malament. D’aquí que les canviïn tant. Els temaris dels diferents cicles formatius d’infantil, primària i secundària són d’una altra època. No pel seu contingut , que també, sinó pel sistema, el com s’educa. 

Ara no tenen més remei i els professors han de posar-se les piles i trobar formes d’arribar als seus alumnes. Un primer pas per apropar-se a l’educació emocional, malgrat no sigui presencial. Desconec com estan lliurant el conflicte entre les necessitats educatives, pròpies del que els obliguen a fer i el que han de fer.

Si no es respon a les necessitats dels infants per a gestionar la situació actual d’una forma diferent, fer deures, treballs i avaluacions seran les úniques respostes. Mares i pares seran els encarregats de fer-ho efectiu. Massa per a un confinament que s’hauria de viure amb acompanyament del sistema educatiu per a la motivació de llegir, escriure, jugar, parlar, reflexionar i relaxar.

No només el professorat, també els progenitors poden pensar que motivar no és gens fàcil. I ho recolzo però sobretot perquè cal canviar certes idees.

Una és que la motivació apareix quan actuem. En els infants és més complicat perquè es mouen pel plaer. Per la majoria la responsabilitat, l’esforç, el deure i les obligacions, no són qualitats que els interessi gaire. Llavors els aspectes a motivar que proposo poden ser assolits amb l’educació emocional. Ara més que mai, ha d’ocupar el lloc que li correspon a una educació guiada per preceptes obsolets.

La visió que plantejo és la d’un sistema escolar basat en múltiples intel·ligències i aprenent de forma pràctica i social. De res serveix aprendre continguts, memoritzar allò que oblidaran i que troben a Internet.

Per anar acabant, us transmeto dues frases d’un llibre que obre una nova perspectiva per a pares i mares i una educació conscient dels seus fill i filles.

“Els fills faciliten la nostra evolució, ja que ens procuren un mitjà per alliberar-nos de la closca de l’ego i avançar cap a la llibertat, permesa pel fet de viure en el nostre més autèntic estat de ser”.

“La consciència no és una qualitat màgica concedida a uns pocs afortunats. No cau del cel; és un estat que sorgeix com a part d’un procés”

Si aquest procés de consciència s’impulsa en una família, ¿per què les institucions educatives no es sumen a un canvi de paradigma?

Una darrera reflexió és què fer amb aquest curs. Aprovar a tots i iniciar el nou 2020-2021 amb un paradigma amb recursos de l’educació emocional i les tecnologies. En aquell moment, no acabar el temari perdrà la seva prioritat, si més no tothom estarà en el mateix punt “d’endarreriment”.

Cap de les idees que esmento són originals. Un munt d’estudis les avalen i accions a les escoles les reivindiquen. He volgut exposar-les en nom d’Emoticat i els nostres principis, que malgrat ens dediquem al lleure, l’educació formal afecta a tots els estrats de la societat present i futura.

He tractat d’escriure envers un tema com el canvi de paradigma enrevessat, de forma concisa. Disculpeu-me si ha estat difús però us podeu fer una idea del missatge: Fem una escola millor!

 

CANVI DEL SISTEMA EDUCATIU
Scroll hacia arriba

Aquest web fa servir cookies per millorar la teva experiència. Més informació ACEPTAR

Aviso de cookies