EDUCACIÓ EMOCIONAL EN L’ESTAT D’ALARMA

Estat d'alarma i d'oportunitat educativa

Alarma, crisis, guerra bacteriològica, etc. És un estat en el que tot@s ens quedem a casa. I ja portem més de dues setmanes i no sabem quant més serem així. Aprofitem per llegir, practicar exercici, cuina, jugar i un munt d’activitats. En aquest article he volgut comprimir informació sobre disciplina positiva que et pot ser útil si vols educar emocionalment als teus nen@s.

Les famílies heu tingut temps de conèixer-vos més i conviure moment a moment. Els infants ho porten bé perquè viuen el present i assoleixen que no poden sortir de casa, millor del que pensàvem. Les mares i pares teniu temps per a repensar l’educació i fer-la més intencionada. És una oportunitat per parar-se i establir uns límits i normes clares de com comportar-se per a conviure. També per a col·laborar i desenvolupar la seva autonomia, fent tasques de la llar, organització, presa de decisions al llarg del dia, creació d’activitats i, sobretot, temps per a conversar i reflexionar.

Ben és cert que no s’han de donar les coses per sabudes i cal explicar-li com funciona. Cadascú té el seu estil però una mica d’informació sobre la disciplina positiva, us pot encarar amb els conflictes que puguin sorgir.  

En l’anterior article http://www.blog.emoti.cat/2019/02/21/per-on-comenco-a-educar/ introduïa les tres preguntes que cal fer-se per a iniciar-se en l’educació dels vostres fills mitjançant la disciplina positiva: Per què ha actuat així? Què vull aconseguir i ensenyar? Com és la millor forma d’ensenyar-li?

Sovint els infants tenen una rebequeria, exploten emocionalment de tal forma que impacta directament en la teva amígdala del sistema emocional i reacciones sense pensar, increpant-lo o sotmetent-te. Inicies un bucle de reacció emocional del que costa sortir.

 

Per què ha actuat així? Per què es comporta malament? Cada nen@ mostra el seu desànim a causa de les seves percepcions de no pertinença al grup familiar i d’insignificança de diferent manera. La pertinença és una de les necessitats bàsiques de Maslow, sense la qual, infants i adults, ens trobem incomplerts.

Malgrat penseu que ell@ pertany a la família i que l’estimeu incondicionalment, té la necessitat de reconeixement i de vàlua. No es tracta només de dir-li: Quin dibuix més maco!  Ets tot un artista! Els missatges que qualifiquen al nen (artista, dolent, bicho…) són perjudicials per al desenvolupament de la seva personalitat. Qualificar l’activitat, l’esforç, la seva capacitat de…, i no al nen; és més educatiu.

Moltes lluites de poder es donen perquè infants i adults no tenen capacitats per trobar les seves veritables necessitats. Els pares i mares heu de fer de detectius per tal d’esbrinar quin és el missatge que cal codificar. Comprendre què és en realitat el que el nen vol dir amb el seu comportament, t’ajudarà a ser més eficaç.

La disciplina positiva permet conèixer quines són les necessitats bàsiques que provoquen comportaments disruptius, alterats o mala conducta:

  1. Sentit d’acceptació i d’importància
  2. Autonomia i poder personals
  3. Habilitats vitals (socials i de resolució de problemes) per a l’èxit.

La conducta distorsionada d’un infant és una resposta errònia perquè una o vàries d’aquestes necessitats no han estat cobertes. Es tradueix en una crida d’atenció, lluita de poder, venjança o assumpció d’incompetència. Molt recomanable el llibre de la Jane Nelsen. D’aquest recullo: “Un dels errors fonamentals que cometen els pares i els educadors és no reconèixer la necessitat que tenen els nens de tenir poder i autonomia en la seva vida. L’ingredient clau per a la majoria dels mètodes de disciplina positiva és implicar als nens”.

Vull que el meu fill obeeixi i que faci el que ha de fer, però què és allò de que ha de fer? Tenim clar el que significa? Si ho rumiem una mica més o si ens ho pregunten d’una altra manera: Com vull que el meu fill es senti? Aquesta darrera, les mares i pares solen respondre que volen que el seu fill es senti feliç. Aquesta resposta és complicada si no sabem què vol dir ser feliç. Encara puc preguntar més: què vull que el meu fill aprengui que li serveixi pel seu futur?

Aquesta són preguntes que cal rumiar i pensar en actes concrets que volem ensenyar per tal que tinguin una vida feliç bassada en l’autoregulació, relacions satisfactòries i assoliment dels objectius que es proposin. I quina és la base d’aquestes habilitats? Toca reflexionar més.

També podem desitjar que els infants siguin adults exitosos, seguint la marea social del guany i l’aparença. Caldria altres habilitats que actualment fomenta la societat, com la competitivitat, la popularitat, la manipulació, el guany de diners de forma fàcil… Tanmateix caldria fer-se la pregunta del què exactament li vull ensenyar per assolir aquests objectius.

Hem descobert que els infants tenen una necessitat no coberta, i per això es comporten malament. La pertinença i la significació són les necessitats que demanen imperiosament. En certs moments no es senten valorats ni amats dintre de la família, (el càstig fa que es sentin malament i es preguntin  si els seus pares l’estimen o si en forma part de la família). Els infants necessiten proves del vostre amor i valoració. 

Per respondre al què, faré un incís per explicar els nivells del pensament lògic. Segons el Robert Dilts, un dels impulsos de la PNL – Programació Neurolingüística, existeixen diferents nivells d’acció per generar canvis en les persones, representats per nivells de la personalitat i neurològics.  Això explica per què no podem canviar coses que volem ja que actuem a nivells superficials de la personalitat i del nostre pensament.

Som més del que mostrem a l’exterior. L’iceberg del Dilts representa a la conducta, “les accions”, com un 10% del que es veu de les persones.  No sempre mostrem les nostres emocions o expressem els nostres pensaments, per tant, el que sempre es pot veure de nosaltres és el que fem. Però això, com en el cas dels icebergs, només suposa un 10% del que som en realitat.

Per sota d’allò que fem, hi ha les actituds, les aptituds i les opinions i ja molt per sota, les creences, els valors, la identitat i un apartat molt profund denominat transpersonal o espiritual. Els canvis que es produeixen en els nivells més profunds afecten als que estan per sobre. Si volem canviar certs aspectes d’un infant o adult, no ho aconseguim si només varien les conductes. Hem d’anar a capes més profundes que estiguin alimentant un comportament pertorbador.

Tornant al què li vull ensenyar, anirem al nivell dels valors. L’aprenentatge de valors comporta allò a què les persones aspirem i tractem d’assolir o, per contra, allò del que fugim (contravalor). La persona decideix que és el que considera bo o dolent en cada moment atenent als seus valors. Els infants han de saber què significa comportar-se bé, respectar als altres i les coses o ser responsable. Les famílies teniu una sèrie de valors comuns sobre els cal reflexionar, concretar i definir per tal de transmetre’ls als fill@s.

De valors hi ha molts, uns universals, altres individuals, socials, ètics, religiosos, etc. Per aprendre i ser conscients dels valors de la vostra família podeu dedicar-hi un temps a conèixer els més importants per a vosaltres per tal d’incorporar-ho al vostre funcionament parental i personal.

Si vols que la teva família funcioni d’una forma emocionalment intel·ligent, no hi ha fórmules o respostes que funcionin, és necessari un treball intern. Com a persona t’has de creure que tens uns valors que estan per sobre de qualsevol creença, idea, actitud, coneixement o el que facis. Quan no saps què fer has de connectar amb els teus valors i dirigir les teves accions cap a ells. No és tasca fàcil, cal atendre i prendre consciència, amb la pràctica aconseguiràs fer canvis satisfactoris a la teva vida i la del teu entorn.

Us deixo una llista de valors per tal que prioritzeu i aprengueu sobre ells. Hi ha innumerables oportunitats per explicar que els comportaments estan a les ordres dels valors i que si no sabem com actuar hem de pensar en ells. Els contes, les històries, els dibuixos, les experiències del dia a dia, els ensenya que la vida hi ha normes de convivència, habilitats per sentir-se bé i formes per assolir objectius que estan dirigides pels valors.

El que anomenen estat d’alarma, també pot ser un estat d’oportunitat. Tens un munt de recursos per a jugar, aprendre i compartir a les xarxes. Aprofita perquè ja no pots deixar-ho per més endavant.

Educa i educa’t emocionalment  ; D

EDUCACIÓ EMOCIONAL EN L’ESTAT D’ALARMA
Scroll hacia arriba

Aquest web fa servir cookies per millorar la teva experiència. Més informació ACEPTAR

Aviso de cookies